'Dies de ràdio'

by Carles Pastor

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €4.99 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Disseny de la galeta del cd simulant un vinil.
    La carpeta a més inclou les lletres i els crèdits.
    Despeses de l'enviament del disc inclòs en el preu (10€)

    Includes unlimited streaming of 'Dies de ràdio' via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days

      €10 EUR or more 

     

1.
04:03
2.
03:14
3.
03:20
4.
5.
02:46
6.
7.
8.
02:54
9.
01:41
10.
11.

about

'Dies de ràdio' és un disc gravat sense claqueta i amb molta fusta, amb una producció lleugera, la majoria de vegades estimada.

Aquest és el primer volum de les cròniques de ràdio que en realitat és el segon, en qualsevol cas no altera el producte. El primigeni 'Dies de ràdio' és un disc elèctric i volia parir-se amb la col·laboració de poetes i una banda contundent, aquest volum és acústic en gran part i s'ha gravat primer en un rigorós semidirecte.

Agraïsc profundament tot el suport de companyes, amics i família i especialment el de Juanjo Blanco, i tots els músics que m'acompanyen en aquest treball.

Totes sou Dies de ràdio

credits

released December 4, 2015

Juan José Blanco: Arxillaüt, requint, guitarra espanyola i acordió.
Jordi Silvestre: Violí.
Silvia Martí: Bateria i percussió.
Jesús Barranco: Banjo i Auto-harp.
Ricardo Oliver: Guitarra espanyola.
Juanjo Blanco: Baix
Delia Belda: Veu
Carles Pastor. Veu, harmónica, teclats i guitarres

Gravat a l'Estudi Xaloc per Juanjo Blanco (primavera-estiu 2015)
Música i lletres de Carles Pastor
'Zona zero' és un poema de Vicent Nàcher amb música de Friedrich Händel
'Algo contigo' original de Chico Novarro

Il·lustracions de Federico Fernández
Disseny i packaging de Borja Pons

Master i edició de JJ White i Charlie Shepherd

Contractació Estudi Xaloc:
diesderàdio@outlook.com
625066396 - 610834964

Formació de directe:
Carles Pastor (Veu i guitarra)
Jordi Silvestre (Violí)
Juan José Blanco (Arxillaüt, requint, guitarra espanyola i acordió)

tags

license

all rights reserved

about

Carles Pastor Valencia, Spain

Carles Pastor presenta el seu nou treball 'Dies de ràdio'. Quart disc després de 'Travellers' (2006), 'La noia del nord' (2009) i 'Els ulls de Bob' (2011).

La seva música pren les influències clarament americanes, com el blues, el soul, el rock i el pop, més el seu folk que solca des del Mediterrani fins a la tradició de caire irlandés.
... more

contact / help

Contact Carles Pastor

Streaming and
Download help

Track Name: Korrupts.
Tot el món parla de política, per la plaça no s'escolta res més,
i la mentida viu i balla disfressada per les festes del teu carrer,
pense, si trobaré un racó i uns ulls que m'emocionen.

Sabies que anaven a per tu, però vius tranquil ho tens tot ben lligat,
demà seràs un home nou, sempre vas tan elegant amb el teu somriure etern,
prediques les sentències del poder.

Tot el món parla de la crítica i a voltes parles contra una paret,
tot el món parla de la lírica i diuen que són bons temps,
pense si trobaré un racó i uns ulls que m'emocionen.

Vaig, estaré al teu costat, si tu vols.
No parlarem de res més, ens mirarem als ulls.

No li demane als déus, que no m'escoltaran
que tingues un naufragi i que et trobes sense res,
que acabes mal, que els teus dies siguen durs,
que olores la misèria i somnies que una nit t'arribarà.
Track Name: Carretera 60
Vas ser per a mi aigua en el desert dels dies rutinaris
hui et dic adéu, demà tornaré d'un mar que m'espera.
Sempre al teu costat amunt i avall tombant les fronteres,
cada kilòmetre és un poema de llum i colors,
la foguera que calfa el meu cos a l'hivern.

Anem cap a l'oest, allà on fan vacances la vida i els meus
tornem, busquem la mar, que he d'escoltar-te flor de taronger.
Sempre imaginant amunt i avall, habite fronteres,
cada kilòmetre és un poema de llum i colors,
la foguera que calfa el meu cos a l'hivern.

Sempre recordant, amunt i avall oblide fronteres
Un dia em trobaràs cercant l'horitzó,
per la 60, batega el meu cor.
Track Name: Dont cry.
Sé, que allò que vam ser
són altres camins
que desapareixen.

Sé que no es pot tornar
a un temps diferent
tampoc vull anar ni trobar-te.

Visc a un altre lloc
lluny de la ciutat
del vent, on no bufa tant,
don't cry.

Sé, quan ja no sé res
que ens queda l'asfalt i desaparèixer.

Tu, tu tires per mi
que a mi tant en fa
la sort anirà imaginant-nos.

Visc a un altre lloc
lluny de la ciutat
del vent,
on no bufa tant,
don't cry.
Track Name: Demà.
Amb el teu somriure sempre en tinc prou
cada matí tens un món d'il•lusions
vola molt alt contempla la vall
falla un penal torna-ho a intentar, demà.

Com Robert Jhonson entre quatre camins
vendria l'ànima al diable si així
amb Billie Hollyday vestida de nit
toquem un blues, el toque per tu, demà.

Per la 61-49 a mitjanit un cel d'emocions
nòmada pel sur trepitge l'asfalt
amb el teu somriure ho torne a intentar, demà.
Track Name: Dies de ràdio.
Des de l'estació fins al parc del barri
vaig pels camps oberts de la vella ciutat,
ara no és igual, abans hi havien pedres
ara creixen flors tor sembla més tranquil.

Ets massa gran amb eixes avingudes
diferent del que recorde fa tant anys,
ja no jugue amb la pilota el la paret
no camine amb el pare pels carrers.

Tu, ja no te'n recordes de mi
jo sóc els dies de ràdio.
Vens de tant en tant,
de la meua ment no t'has escapa't mai.

On s'han amaga't els fanals de llum groga,
el casal, la tenda, tots aquells sorolls?

Per on rodaràn totes les memòries,
on haureu anat, no sé com estareu?

Des de l'estació on comencen els meus passos
fins a la vorera on viuen els records,
hi ha un camí viscut i ara la distància
fa justícia sembla que tot fora ahir.
Track Name: M'aclame a tu.
Tenies 15 anys i vas deixar l'escola,
la fàbrica t'espere a les 6 del matí,
vas amb les mans tallades pel fred de matinada,
quan ni els ocells xiulaven la llum d'un altre dia.

M'aclame a tu, vull aire net,
tinc les muntanyes de la Vall t'esperaré,
ací estic lluny de sofre i fum
faré cançons...
Per guardar-les al calaix del temps.

Ara que ets gran i els fills corren per casa,
ara que no tens força d'escriure fulls en blanc,
la fàbrica ha tancat i amb ella les històries
i davant l'espill no trobes, motius per a tornar.

M'aclame a tu...

Un dia blau encès amb moltes primaveres,
abans d'acomiadar-te definitivament,
vas obrir el calaix i no hi havia res
quan vas tancar els ulls volies presons obertes.

M'aclame a tu...
Track Name: Germà.
Jo era un Rusty James de poble
tenia la xica més bella
un passat obscur, present
de ferides ben obertes.

Al bar de Tom Waits t'espere
com a dos bons germans
pels camps oberts dels '80
anirem a passejar.

Portem els peixos al riu
portem-los que se'ns fa tard,
tu ets el xic de la moto
jo encara no se fumar
algú haurà de dur els lluitadors
que tornen a Siam,.

Diane Lane és preciosa
però no ens vol estimar
jo voldria ser com tu
tornar a mirar-te, germà.
Track Name: Zona zero.
Sóc l'home-ruïna. Tots els dies patesc l'enderroc
més terrible i acabe entre les més grans cendres
de mi mateix. Però m'he d'alçar, redreçar-me,
fer com si no haguera passat res, i tirar endavant.
La meua destrucció és habitual i quotidiana,
si, però jo em corde bé les sabates i torne a
començar, no em poden llevar aquesta il•lusió
feta de paper i lletres. Sé de memòria el camí
de l'inici de les coses, jo mateix m'estimule bé
per tal d'inventar-me als matins. I passe ràpid
de ser un grapat de pols grisa al cos humà més
ben perfilat, i em vist de persona correcta, encara
que siga només un pobre animal determinat
pels capricis més absurds del que anomenen vida.
Amb gran facilitat em pose en marxa, igual
que un rellotge al servei d'un destí sovint imposat,
i de vegades pense que fins i tot sóc lliure,
per què no? Posats a creure no crec en res,
i passaré a la història sense pena ni glòria.
Només el teu alé em reinicia i configura
les meues passes. Tu, maquinari i programari
de mi, brúixola i camí, motiu de tot, última
raó de continuar. M'encens i em cremes,
i a la fi sóc un més que viu i mor a la vegada.
Track Name: L'ultim estiu.
L'últim estiu ja se'n va,
ens deixa cares de pena,
fins ací hem arribat,
ens han abandonat
les flors, la primavera.

Et mire i no trobe els teus ulls,
em mires i no trobes ja,
la resposta correcta
la paraula tranquil•la
hem perdut la bellesa.

L'últim estiu ja se'n va
just com va vindre el primer,
estem derrotats i cansats
fins ací hem arribat,
fins i tot, massa lluny.

Ens queden les fulles, caigudes
i mil abraçades valentes,
una llavor que va fent-se
arbre de vida i somriures.

L'últim estiu ja se'n va
ens deixa cares de pena,
fins ací hem arribat,
que tinga'm sort i la vida
ens done un camí ben llarg.